Tag Archives: Dragonlance

Cròniques perdudes de la Dragonlance

Pels que no ho sabeu, la saga o col·lecció Dragonlance són un conjunt de llibres de fantasia èpica (en pots arribar a trobar molts) ambientats al món medieval de Krynn. La majoria estan escrits per Margaret Weis i Tracy Hickman i estan inspirats en el joc de rol de Dungeons & Dragons.

La trilogia més important d’aquesta saga és les Cròniques Dragonlancede la Dragonlance on es narren les aventures d’un grup d’amics: un semi-elf amb dots de lideratge, un mag massa ambiciós i el seu germà bessó que és un enorme guerrer, un cavaller amb un excés d’honor, un parell de bàrbars amb una vara sagrada, un nan que tota l’estona s’està queixant i un kender que s’apodera de tot el què pot. Tots aquests personatges s’hauran d’enfrontar a la deessa de la foscor i als seus exèrcits de dracs.

Després d’aquesta saga en venen moltes més, algunes ambientades al futur i altres al passat. Per això, hi ha diversos esquemes sobre el millor ordre de llegir-se les novel·les. Després de d’acabar-me bona part de les principals i algunes de les secundàries, m’he adonat gairebé per casualitat (em vaig descarregar un pack amb uns quants llibres) que existeix una trilogia anomenada les “Cròniques perdudes” (Crónicas Perdidas) que explica els buits entre els llibres de les Cròniques a seques. I jo em pregunto, si és una part de la història principal, per què no n’havia sentit a parlar abans?

Ara que tinc el meu propi espai, doncs, vull promocionar les Cròniques perdudes que estan formades per tres llibres:

  • El Mazo de Kharas.
  • El orbe de los dragones.
  • La torre de Waireth.

Els tres estan ambientats durant la Guerra de la Llança. El Mazo de Kharas passa entre el primer i segon volum de les Cròniques (podeu continuar llegint tranquil·lament que no hi ha espòilers). Els nostres amics han de buscar un lloc on puguin viure els refugiats i, per això, necessiten trobar una relíquia enana: el Mazo de Kharas. En el segon volum, El orbe de los dragones dues dames enfrontades faran tot el possible per aconseguir els seus desitjos. Se’n sortiran la Laurana i la Kitiara? Finalment, la Torre de Waireth es centra bàsicament en el Raistlin quan s’ha separat de la resta del grup i té el destí del món a les seves mans. De moment encara estic en el primer volum, ja us comentaré si estan a l’altura de les Cròniques originals.

Si us interessen totes aquestes històries les podreu trobar i descarregar a la Torre del Lobo en un genial pack.

Dragonlance

Anuncis

La puerta de la muerte

Avui us volia parlar d’una saga de llibres titulada “La puerta de la muerte” de Margaret Weis i Tracy Hickman (els mateixos autors de Dragonlance). Són uns llibres futuristes sobre l’antiga lluita entre Sartan i Patryn (éssers superiors) i com va quedar la futura Terra dividida en quatre mons elementals separats per uns portals Puerta muertedimensionals i una horrible presó-laberint.

En resum, la història comença quan el rei dels humans contracta un assassí anomenat Hugh la Mano perquè mati el seu propi fill Bane. El nen, però, no és un humà corrent sinó el fill dels poderosos Misteriarcas (mags força evolucionats) que viuen a la part superior del món de l’Aire. Aviat toparan amb l’Alfred, un criat poruc que es desmaia quan hi ha problemes, el Haplo un Patryn  escapat de la presó-laberint que es fa passar per déu, un “enano” revolucionari i molts més.

Després d’aquest rollo, només volia afegir que la saga és genial: els diferents mons de l’aire, aigua, terra i foc estan molt ben aconseguits. A més, els personatges són profunds i carregats de secrets. I, com ens tenen acostumats els autors, la llum (representada pels Sartan) no sempre és el bé ni la foscor (els Patryn) el mal. Sinó com podria ser que els descendents dels Sartan criessin “zombis” perquè els facin la feina?

Finalment, pels amants de Dragonlance, destacar que hi surt un personatge misteriós, una espècie de mag sonat anomenat Zifnab Puerta muerte(que es fa passar pel James Bond, la Dorothy del Mago de Oz o el Fizban de Dragonlance…). També té problemes per recordar el seu nom i quan li demanen comenta literalment “Fiz… no, este no puedo usarlo, se querellarían conmigo”.

Espero que doneu una oportunitat a aquesta saga poc famosa que és una barreja de fantasia futurista molt ben aconseguida i que enganxa de seguida.