Després dels debats que hem tingut aquí al blog sobre la qualitat de la cinquena entrega de la saga Call of Duty, creiem que és necessari comentar-lo una mica després d’haver jugat a la versió individual.
Com a impressió general, aquesta part s’assembla molt al COD 4, tan per les icones, els avisos de perill de granades, el mapa, els gràfics o la manera de jugar (les comandes també són personalitzables). La història està ambientada a la 2a Guerra Mundial i, com a la majoria de jocs bèl•lics, controles a un americà que lluita contra els japonesos i un rus contra els nazis. No hi ha cap argument més enllà de les missions dels soldats.
De moment, el joc és entretingut i desenvolupes diversos papers: soldat d’assalt, franctirador, conductor de tanc… Els escenaris varien entre la selva, les trinxeres alemanyes i una ciutat russa destruïda (semblant a algun mapa del COD 4).
En les noves versions es solen esperar grans innovacions però en aquesta entrega no hi ha cap novetat destacable. De totes maneres, si et va agradar la quarta part també t’ho passaràs bé amb aquest perquè és similar (en versió més antiga, és clar).
Qui som?
Cerca
Categories
Arxiu
Ciència
Curiositats
Internet
Jocs
Flickr Photos
Núvol d’etiquetes
19N accio analisi anime Archlord Archon bleach blog bloggerCon call of duty Call of duty 5 cifi cine ciència COD cod 5 COETIC comic diablo 3 Dragonlance Enginyeria informatica facebook fallout fantasia Final Fantasy XIII-2 Fringe futur George R. R. Martin hex hospitalet informació Informatica jin-wan park Juego de tronos Juego de tronos t2 kôt llibre magia manga manifest Mirror's Edge mutant mutants MWF3 Nadal nakoko norma editorial novela novel·la novetat peli platafroma ps3 religió rol salvamos Informática saló manga segona guerra mundial series SG-1 shonen shooter skyrim stargate Syndicate temps real trailer trobada Universidad de Jaen universitat videojoc videojocs vidiojocs xbox360 XIV saló del mangaMeta
Dolent. Així és com el definiria jo. No millora els errors que tenia el 4 sinó que a més els repeteix. Ens tornem a trobar amb el síndrome dels “soldats infinits” i és que en molts llocs no deixen de sortir enemics fins que no passes d’un cert punt, el que fa que perdi tot el realisme i les ganes d’avançar. Aquest “síndrome” és bastant evident en dificultats altes.
A més s’han dedicat a repetir el que va fer gran al 4, com la pantalla de franctirador o el final que no explicaré aquí.
Visualment tampoc millora el que va fer el call of duty 4, amb unes textures i una il·luminació bastant menys treballades que l’anterior.
Per mi, un pas enrere.
Completament d’acord. Jo personalment, torbo que el COD5 és una copia canviada d’epoca del COD4. Esperem que en futures entregues millorin.